Notes infralleus en temps de brogits

Sí, d’acord, benvinguts al desert d’allò real. Aquí Sutge, aquí Fúria, encantats.

No s’em malinterpreti, no refuso pas la necessitat del soroll. Ens hem habituat en excés al silenci, o més aviat a la monotonia de certes músiques i de certs sons que exerceixen de compàs d’espera per als nostres automatismes. Però, amb tot, hi ha una membrana de la realitat que es filtra de gairell als nostres actes, als estadis encara atòmics dels nostres pensaments, i que mereix ser intuïda -difícilment re-coneguda- encara que sigui pel valor translúcid que se’n desprèn: el de les coses en tant que simples coses que passen. Sovint, empesos per l’ambició conceptual, oblidem la simplicitat dels quasi-fets. No oblidem que, en els marges del nostre ser-algú, som també espectres. I els espectres no són passius, senzillament pesen poc.

A partir d’aquesta idea fa ja un temps vaig esdevenir mut i em vaig tintar de color sèpia, amb motiu d’una nit d’Usted es un Colectivo dedicada a Eric Satie. I vaig no-dir el que segueix.

DUCHAMP, SATIE, TARARÍ QUE TE VÍ

“Utilización de un aparato para coleccionar y para transformar todas las pequeñas manifestaciones externas de energía (en exceso o desperdiciadas) del hombre, como por ejemplo: el exceso de presión sobre un interruptor eléctrico, la exhalación del humo del tabaco, el crecimiento del cabello y de las uñas, la caída de la orina y de la mierda, los movimientos impulsivos del miedo, de asombro, la risa, la caída de las lágrimas, los gestos demostrativos de las manos, las miradas duras, los brazos que cuelgan a lo largo del cuerpo, el estiramiento, la expectoración corriente o de sangre, los vómitos, la eyaculación, el estornudo, el remolino o pelo rebelde, el ruido al sonarse, el ronquido, los tics, los desmayos, ira, silbido, bostezos.”

Marcel Duchamp

La necessitat de parlar de Marcel Duchamp en relació a Eric Satie és inexistent. Suaument irrellevant, com una argumentació feta entre dents a les darreries de la nit, quan ja no hi ha en realitat ningú disposat a escoltar. D’aquí la seva oportunitat. Satie i Duchamp comparteixen una relaxada fascinació per allò ingràvid, per la naturalesa gairebé transparent dels fenòmens irrellevants. Duchamp empenyé les arts plàstiques vers la seva dissolució en la gestualitat més imperceptible i la completa manca d’aspiracions a res. Fer art es transformà en un senzill “anar fent coses”. Satie, per la seva banda, va vincular la música al silenci, no optant de forma explícita per aquest darrer (com ho faria John Cage), sinó obrant de forma més sinuosa: buidant de pes el so, espurgant la melodia, donant a cada to la cadència d’una cosa que sembla que no hi sigui, com la mateixa quotidianitat que ens envolta. Crear s’esdevingué en una forma poètica de passar desapercebut, de lliscar pels meridians d’una subtilesa gairebé insultant per aquells que encara consideren que l’art és qüestió de vestimentes esquinçades, esgarips, èpica, romanticismes de crepuscle, fats marcats pel dolor. Fer mentre el fer es va, suaument, desfent. Crear amb la única convicció que allò que es crea s’esvaeix: una imatge invisible, un so inaudible, una presència fora de tot lloc.
Per assolir aquest tranquil estadi dissipatiu tampoc cal cercar fórmules inèdites. Cal, al contrari, acaronar amb una certa displicència els perímetres de les situacions més habituals. Caminar d’esquenes i de costat tot fregant amb el camal dels pantalons allò aparentment banal per adonar-se’n que produeix una reverberació concreta i puntual: tot un esdeveniment, sinuosa taula periòdica dels elements patafísics. Duchamp aconseguí dissoldre la matèria visual, transformant-la en matèria ingràvida i conceptual; en antimatèria. El fenòmen que passa desapercebut és el fenòmen que dóna forma al món, així com el buit, tal i com deien els cubistes, dóna forma al got. De la mateixa manera, amb la mateixa mirada de reüll, que tant pot ser la d’un infant juganer com la d’un conspirador circumspecte, Satie crea i moldeja la bellesa d’una música que passa desapercebuda. El concepte de “música de mobiliari” apunta en aquesta direcció: la textura lúdica d’allò-fet-per-ser-hi-però-no-del-tot. Quatre cops de ploma a l’oïda, una passejada a peu nu per damunt d’un piano amnèsic, una promenade executada just quan ens hem girat d’esquenes. Una nova propietat de les coses, la infrelevetat. Un pas més enllà de la discreció, de l’existència microscòpica, de l’evaporació de l’aigua de les nostres llàgrimes quan ja no recordem de què ploràvem. Allò infralleu (concepte no-creat per Duchamp) remet a allò que, més que ser, succeeix, i ho fa sense adonar-se’n. Temps després, aquesta poètica quàntica fou represa de forma impúdica i gens enjogassada pels impulsors de la música d’ascensor i de sala d’espera. Aquests espais de transició, on tot passa sense que sembli que res es mou, van forjar tota una mitologia acústica de melodies asèptiques per passar l’estona. Però no eren infralleus de ple convenciment. Eren una irrellevància que pretenia explotar la malaltissa afició de l’oïda humana per les sonoritats amables i les cadències de seda, com senyoretes que es despullen en la distància sense haver estat reclamades per fer-ho, i que estan convençudes que a tots els voyeurs els agrada que es treguin la roba en el mateix ordre i les mateixes gesticulacions. Mercantilització de la irrellevància fins a convertirla en una pulsió mecànica i repetitiva. La música de mobiliari, les obres infralleus, no són ni aburrides ni previsibles. Senzillament no són, si no que passen, i tal i com passen i desapareixen girem lleument el cap, creient haver percebut alguna cosa. I en el gest de retorn a la normalitat evident i palpable, contaminats per aquesta transparència, caminem xiulant pel carrer i dormim molt millor durant la nit.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s