Una mica d’autocomplaença

Podríem dir que en el moment en què hom comença a ser motiu de comentaris per part dels altres, tot just comença a existir. En canvi, quan els comentaris passen a ser escrits, es té la sensació de què el final de la pròpia existència treu ja les orelles. Per tant, no està de més -en una època que sembla enquibir-ho tot i en la que, per tant, res està de més-, fruit d’aquest alambic de supòsits, fer una petita marrada i autodedicar-se una vetllada d’explaiació, que ve a ser com una entrada de bitàcora en streaming artesanal. Així doncs, remeto al suposat lector (que no és més que una tautologia) a que es passi per l’Heliogàbal el proper diumenge 3 de juliol i contribueixi a l’estupor general de la primera nit monogràfica dedicada a algú que provablement no s’ho mereix. Però vaja, ells tampoc.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s