Detall d’un incident

Partitura corporal trobada en sortir de la banyera

-I dius que…
-Exacte.
-Però…?
-No, no pas.
-Llavors…
-A tu què et sembla?
-Francament, no ho sé.
-O no ho vols saber?
-Serà això.
-N’estic segur.
-És clar…
-I doncs?
-Espera, espera.
-No puc esperar. Tinc pressa, saps?
-Pressa?
-Si, he de fer altres coses, després.
-Com ara?
-No crec que sigui assumpte teu.
-Molt bé, molt bé…
-Així, podem seguir?
-No hi ha altre remei?
-No.
-Oh, però, escolta…!
-No, no cal que diguis res.
-Però jo no…
-Saps prou bé que sí.
-Tu també ho saps?
-Per descomptat.
-Ja.
-I bé?
-Doncs això. Quin remei.
-Tot aclarit.
-Tot aclarit.
-Llavors, puc procedir?
-Això sembla.
-Sense rancúnies?
-Sense rancúnies.
-D’acord.
-…
-Però si vols…
-Si vull què?
-M’ho he repensat. Si vols dir…
-… alguna cosa?
-Això mateix.
-No se m’ocorre res.
-Ara no saps què dir?
-No. El que volia dir abans ja no serveix.
-Però, res de res?
-No.
-Va, pensa-hi una mica.
-Ja està.
-Ja hi has pensat?
-Si.
-I doncs?
-Res de res.
-Res, segur?
-No.
-Vaja.
-Ja veus.
-Potser que llavors…
-Sembla que sí.
-Doncs som-hi.
-Sense rancúnies.
-Sense rancúnies.
-Vols que em posi…
-Perdó?
-Sí, home, si vols que em…
-Ah, sí, si et plau.
-Així va bé?
-Així va bé.
-Doncs endavant. Engega.
-Ara mateix.
-Ràpid.
-Instantani.
-Pim pam.
-Per cert…
-Sí…?
-Encantat d’haver-te conegut.
-Sí, per a mi també ha estat un plaer.
-Vols que li digui alguna cosa…
-A ella?
-Exacte.
-Home, si no et fa res…
-Oh, no és cap molèstia.
-T’ho agraeixo. Però sigues prudent.
-Ho seré.
-Gràcies.
-No es mereixen.
-Adéu.
-Adéu.

(…)