Pànic i tautologies

Plànol d'una típica situació de pànic de mig matí

L’altre dia, un bon amic poc donat a practicar l’aforística sistemàtica, malgrat presumeix com jo del mateix dubtós honor d’haver invertit una part prolífica de la seva vida a la filosofia, deixava anotat al mur d’un pati de veïns virtual la següent consideració: “la bolsa cae por miedo a caer”. Aquest pànic reiteratiu, propi de certes infàncies poc alliberades que donen com a resultat etapes adultes sense coneixements de ciclisme o sense aventures subaquàtiques, sembla ser la tònica que ha pres la història recent. El concepte de “recent” és, per descomptat, subjecte a relativismes i perspectives. Per a alguns la història recent encara sent els cants de la Marsellesa, mentre que per d’altres, molt donats a això de trobar el clímax a mig camí de la poesia i la barbàrie, marquen el seu inici a l’Holocaust, a la bomba atòmica o a l’11-S (sí, la Diada, al cap i a la fí l’atemptat a les torres bessones va ser aquell dia, i no deixarem de prioritzar la pròpia derrota en benefici de derrotes al·lienes). Qui escriu això té una noció d’història recent força elàstica, que depèn força del marge de maniobra de la memòria personal. I, sobre tot, d’aquelles memòries que semblen compartir alguna mena de feix comú. L’aire d’un crim, que diria Benet. Dins d’aquesta història, el pànic reiteratiu o tautològic sembla ser el motor de l’esdevenir d’aquesta història.

Oblidi’s de la dialèctica marxista, del xoc de contraris, de la síntesi, de la teleologia, la distopia o senzillament de la fí de la història. No, ara per ara, i segons indiquen els fets, que per molt que no es vulgui semblen ser els únics en condicions de parlar avui en dia, la història es mou a través de bucles. Un viatge d’anada i tornada al mateix punt, motivat per la por radical a que succeeixi el que succeeix, i que motiva un replegament estratègic amb l’objectiu de minimitzar els efectes del que ha passat fent que passi, casualment, el mateix. Així, és lògic pensar que la borsa es desploma per la por a desplomar-se, i s’aboca així, de manera indefugible, a allò mateix pel que té un pànic exacerbat. Provablement es tracti d’alguna mena de patologia massoquista, una mena de passió suïcida com el formigueig que ens atenalla quan ens aboquem al buit. Però amb la diferència que aquest suïcidi no té res de ritual, res de catarsi ni alliberament metafísic. És un suïcidi provocat, bàsicament, per una completa incompetència existencial. El sistema especula, s’abstreu, esdevé un ens cada cop més espectral·litzat respecte sí mateix, i davant del pànic a això… es posa a especular. La política erosiona la seva presència real a les decisions fàctiques per la por a deixar de ser-hi present. L’absència o carença de criteri, el buidat existencial de les coses, sembla ser l’única motivació que permet precisament l’existència de les coses. Així, la borsa sembla ja només tenir la seva raó de ser en tant que cada dia s’enfonsa una mica més i troba així la justificació argumental per a seguir enfonsant-se fruit del pànic al seu propi esfondrament. Fins i tot s’arriba a dir que els recursos públics destinats a cultura es retallen per por i per tant per evitar que els recursos públics en cultura es retallin. No em preguntin qui ni quan ni com, però s’ha dit. L’estratègia a través de la qual l’anar fent del món esdevé un absurd ontològic. El pànic al pànic genera pànic. Ja no ens queda ni tan sols la digna sortida de la paradoxa ni del capritx goyesc: el somni de la raó no genera monstres, genera la por a sí mateix i amb aquesta, l’únic refugi possible: el somni de la raó.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s