Dues coses

El percentatge restant del que pensava s’ha desfet en un núvol sense cel

#1:

El mot s’ha fet resina atrapada damunt el còrtex d’aquest dia tan metzinós. El camí vers la llengua absolta és ple de cristalls trencats, que deia aquell. Fóra bo potser renunciar-hi i anar amuntegant pedres -alternades amb brots bords- fins a quedar-se sense esma. Laborare stanca, tenir el torn cansa, ser, estar o semblar també cansa i dir, el que es diu dir-ho, ja ni et dic.

No em miris així, prou que sabies, que tot quedaria reduït al camp d’estudi de la geologia. O potser eres dels que creies que callar era un gest, una maquinació volguda i perpetrada? Deixa-ho còrrer i acaba’t la sopa: hi he ofegat amb rocs lligats als peus les últimes lletres que em quedaven.

#2:

Allò que deia, que no. No sabíem res. La inexistència de qualsevol judici resultava indubtable, sobradament coneguda i seguida amb interès creixent des de les concavitats porpres del silenci. El drenatge del cervell i el consegüent respallat de les parets del crani era potser la part menys lluïda de tota aquesta feina, doncs encara implicava una certa disposició a la mecànica del gest i als binomis físics, les lleis causals i en general els esquemes pels quals les coses esdevenen coses i aquells que s’hi aboquen romanen mig lligats a la promesa de ser aquells i no uns altres o els altres o altres sense determinació o simplement cap, litúrgia de la dissipació, de l’esvaïment gerúndic

la mà que es despinta tot pintant; la veu que emmudeix tot garlant el d’allò que es d’aixonses tot nanant.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s