ARKHAÏSME BAGOT

Rastres rogencs al bell mig de la convocatòria

Ser part integrant d’una cèl·lula instal·lada en un organisme exterior al món real i la partenogènesi de la qual només es produeix quan algú des de l’altre costat la reclama… Una forma de viure i de procrear bastant desinvolta i no exempta de pol·lèmica, però que permet esbossar algunes incipients reflexions no argumentatives sobre la realitat impròpia, i sobre els dorsos i convexitats abjectes de l’anar-fent. Aquesta monstruosa propedèutica enllaça amb la sospitosa i escadussera activitat de Garfio de Doma, una missió diplomàtica al no-res que, entre d’altres troballes, atresora la insigne facècia escrita d’una catalanitat sobirana i independent, perduda a l’oclusió primigènia dels temps, i que demostra els orígens nigromàntics i hermètics de la llengua. Val a dir que, en temps revoltats, aquest conjur de significat ignot i arcà obre potser les portes a un retorn ric i ple a la independència de Catalunya respecte el plànol de la realitat… Tot i que, com qualsevol lector de Lovecraft deu saber, capbussar-se en aquest tipus de coneixements suposa certs riscos de caràcter netament primordial. Les fonts originals sobre la troballa del text es perden en la broma -en el seu sentit més ampli i polivalent-, però el que conté és cosa seria: al cap i a la fí, descobrir que la sang que corre indistintament per venes, rius i foravials és hereva del caos reptant no és una notícia que a hom li sigui donada cada dia. Dependrà de l’animositat de cadascú que acabi per gelar-li o no la sang.

Drànica Lamensa (fragment)

Eün

Estorpit inclove, laudigot pruntemps, / ca’n’bomena aicfal boi sun arè…

Mgh… frímula… / Cogreix ab rel ei rispa’l grus

comque endorb ravoina.

Sei, sei ravoina / d’ogrença fàdua quo’l reclot,

mintra taverés em glema / uit sucum en garxa!

Èmona galuosa, / safrainés ac domal eb yong

quo fra pruntemps cai’l gínio…

Aoeh! dorfiar nut sollema / giniabres turb a turb ei grus.

Bístrida ogrença d’urbol, / semúpies ab mirol d’estrubi…

Falalí, falaló!

Mapurvi domo rel gaixà / quet’s’ numbra, goi sei

abrec solímic ab zífer.

Corolai…

¿Gemenes arduc galuent / l’ginier mavensa?

¿Uob limínies framuc goital / sun desrimpada?

Camíer, inclovuda, camíer, / ei huanho’l fus ab praner

turb a turb, drànica lamensa…

Doi

Emreixins, malduave, sei clús… / m’estrimínies opter, uob salluves

frisnat ab conquer?

Mmm… malgígona, caruesta d’aicip!

Fringue, arrup e abrec tus labúlies / que’drop’n alfaig azum, zum!

Afregínier…

Balcun aitós…

Egure, egure…

Egure uit, s’ei dumo!

Egure, egure…

Mmmuarg…

Arruix… ca’n’arruix em goi…

Soliemin’dut, aicip…

Carrué, carrué…

Egure ab carrué…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s