ARKHAÏSME BAGOT

Rastres rogencs al bell mig de la convocatòria

Ser part integrant d’una cèl·lula instal·lada en un organisme exterior al món real i la partenogènesi de la qual només es produeix quan algú des de l’altre costat la reclama… Una forma de viure i de procrear bastant desinvolta i no exempta de pol·lèmica, però que permet esbossar algunes incipients reflexions no argumentatives sobre la realitat impròpia, i sobre els dorsos i convexitats abjectes de l’anar-fent. Aquesta monstruosa propedèutica enllaça amb la sospitosa i escadussera activitat de Garfio de Doma, una missió diplomàtica al no-res que, entre d’altres troballes, atresora la insigne facècia escrita d’una catalanitat sobirana i independent, perduda a l’oclusió primigènia dels temps, i que demostra els orígens nigromàntics i hermètics de la llengua. Val a dir que, en temps revoltats, aquest conjur de significat ignot i arcà obre potser les portes a un retorn ric i ple a la independència de Catalunya respecte el plànol de la realitat… Tot i que, com qualsevol lector de Lovecraft deu saber, capbussar-se en aquest tipus de coneixements suposa certs riscos de caràcter netament primordial. Les fonts originals sobre la troballa del text es perden en la broma -en el seu sentit més ampli i polivalent-, però el que conté és cosa seria: al cap i a la fí, descobrir que la sang que corre indistintament per venes, rius i foravials és hereva del caos reptant no és una notícia que a hom li sigui donada cada dia. Dependrà de l’animositat de cadascú que acabi per gelar-li o no la sang.

Drànica Lamensa (fragment)

Eün

Estorpit inclove, laudigot pruntemps, / ca’n’bomena aicfal boi sun arè…

Mgh… frímula… / Cogreix ab rel ei rispa’l grus

comque endorb ravoina.

Sei, sei ravoina / d’ogrença fàdua quo’l reclot,

mintra taverés em glema / uit sucum en garxa!

Èmona galuosa, / safrainés ac domal eb yong

quo fra pruntemps cai’l gínio…

Aoeh! dorfiar nut sollema / giniabres turb a turb ei grus.

Bístrida ogrença d’urbol, / semúpies ab mirol d’estrubi…

Falalí, falaló!

Mapurvi domo rel gaixà / quet’s’ numbra, goi sei

abrec solímic ab zífer.

Corolai…

¿Gemenes arduc galuent / l’ginier mavensa?

¿Uob limínies framuc goital / sun desrimpada?

Camíer, inclovuda, camíer, / ei huanho’l fus ab praner

turb a turb, drànica lamensa…

Doi

Emreixins, malduave, sei clús… / m’estrimínies opter, uob salluves

frisnat ab conquer?

Mmm… malgígona, caruesta d’aicip!

Fringue, arrup e abrec tus labúlies / que’drop’n alfaig azum, zum!

Afregínier…

Balcun aitós…

Egure, egure…

Egure uit, s’ei dumo!

Egure, egure…

Mmmuarg…

Arruix… ca’n’arruix em goi…

Soliemin’dut, aicip…

Carrué, carrué…

Egure ab carrué…

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s