Germinacions

Les coses avancen que és una barbaritat. Qui ho anava a dir. Bé, potser m’hagués aventurat a dir-ho, però sempre és preferible deixar que les coses es diguin o facin que es diuen, per allò de què diran els que no acostumen a badar boca fins que no arriba l’hora dels queixals corcats i les llengües somortes. El cas és que les coses m’han dut fins aquest punt, un punt com qualsevol altre, dotat de les seves particulars inclemències i les seves zones de contagi i d’inestabilitat.Un punt tant fluïdificat com mesetari, cristall i floc volvós amb tendències esquizoides. En aquest punt en què m’he situat han brollat algunes coses. Coses que tenen a veure amb d’altres coses però que al mateix temps s’en diferencien prou com per inaugurar un nou règim de pertorbacions i de males maneres a la taula de les esferes harmòniques. Hi ha, per una banda, l’inici d’un treball en procés que, sota el títol de Genealogía de la Moral (ull, però, perquè no es tracta de la Genealogia de la Moral de Nietzsche sinó una altra, idèntica lletra per lletra com el Quijote de Pierre Menard, amb la salvetat de que aquesta altra Genealogia no ha pogut encara ser trobada ni escrita. És un prometedor potencial que colpeja des de les cavitats interiors d’un cervell pròfug. És un treball basat en la necessitat de dues coses: 1) afegir famfàrria a alguns textos de carnavalesca contaminació i 2) cercar els voravius i les possibilitats catastròfiques de fer un treball sonor sense cap mena de competència sonora ni tan sols d’originalitat compositiva. Amb l’únic exercici de la sel·lecció curosa de fragments de música delegada i la velocitat motoritzada d’un Garage Band. Tot just comença la fetor, encara queda treball per fer.

Sin título

L’altre és un llibre que no és un llibre, tot i que a aquestes alçades encara ens vulguin fer creure que l’efecte òptic de passar una pàgina és el mateix que passar una pàgina. Però com que l’efecte òptic de passar penúria és correlatiu a la propia pena, ens hem arraulit a la modèstia codificada i als formats intangibles (però descarregables) per a compactar una sèrie de textos que suraven dispersos damunt de diversos tolls d’aigua estagnada repartida en diverses geografies no gaire exòtiques tot i que tampoc llunyanes. Diguem-ne geografies promísqües i perifèriques. Poemes d’extrarradi cerebral. Hi ha coses ja dites en públic, coses que mai es diran i coses que potser ja s’hagin dit sense que jo n’arribés a ser conscient. Difícil seria que a aquestes alçades no hi hagués un cabalista que n’hagués tret l’entrellat abans que jo emprant precisament les mateixes lletres. Ah, i es diu (el no-llibre, no pas el cabalista) Dextrosinistrama’t (compositium).

Siguin greus i dotats d’una severitat plàstica en els seus judicis.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s